La paraula

El record, la nostàlgia, la tristesa, el desamor, l´amor, la ràbia, el desencís, l´eufòria....són sentiments que cal expressar.A vegades no sabem fer-ho...per això està la paraula i una forma n´és la POESIA. Diu un gran poeta : "De la palabra he recibido las mejores cosas que tengo, los amigos y las emociones, y una sabiduría que no tiene que ver con lo racional. Gracias a la palabra, el mundo puede ser mucho más comprensible e intenso". Són paraules de Vicente Gallego, un poeta nascut a València i que vaig tenir l´oportunitat de conèixer personalment a Barcelona en el Festival de Poesia que se celebra cada any per primavera.
Bé, com deia....la poesia em serveix de teràpia perquè hi ha coses que no puc expressar i algú que ha sabut com dir-les em reactiva i llavors m´agafa una mena d´eufòria....De fet,ja sigui poesia o no...les paraules són necessàries per a expressar tantes coses...admiro els que es posen davant un paper en blanc i són capaços de confegir una història, un poema, una frase que t´arribi a l`anima...una cançó!( no deixa de ser un grup de paraules amb melodia) i segons qui la compongui, un veritable poema..com el meu admirat Joaquin Sabina....excel.lent!
Bé, jo només volia compartir moments terapèutics amb aquells/ aquelles que sentin que la poesia és una altra manera de comunicar-se i que disfrutin sentint-la, per això vull oferir-vos un poema. I espero que no sigui l´últim, intercanviem idees..si voleu....expresseu-vos....deixeu fluir els sentiments i les emocions....
Avui trio Goytisolo :

LA NOCHE LE ES PROPICIA

Todo fue muy sencillo:
ocurrió que las manos
que ella amaba,
tomaron por sorpresa
su piel y sus cabellos;
que la lengua
descubrió su deleite.
¡Ah! detener el tiempo!
Aunque la historia
tan sólo ha comenzado
y sepa que la noche
le es propicia,
teme que con el alba
continúe su sed
igual que siempre.
Ahora el amor la invade
una vez más. ¡Oh tú
que estás bebiendo!
Apiádate de ella,
su garganta está seca,
ni hablar puede.
Pero escucha su herido,
respira la agonía
de un éxtasis y el ruego:
¡no te vayas, no, no te vayas!
¡Quiero beber yo!