Gabriel Ferreter entèn la poesia "com la descripció de la vida moral d´un home ordinari"
Miquel Martí i Pol diu : "El poema és la nit/ i un balancí al terrat/ i jo/assajant de dir coses en veu baixa".
Michael Ende:" La nostra religió es diu poesia.Creiem que la poesia és per als homes una necessitat vital elemental, de vegades més vital que beure o menjar(...).La poesia és la capacitat creativa que té l´home de viure i conèixer-se a si mateix una vegada i una altra en el món i de conèixer el món en si mateix".
Per a mi la poesia és una manera d´entrendre i enfrontar-me al món, no només el món exterior sinó també l ´interior.És una arma per a combatre determinats estats.Un xarop per a la tos del cor, la pastilla que t´activa o la cafeïna que et desperta pel matí.Quan obro un poemari ho faig a l´atzar com buscant dins l´oracle el vers que m´ha d´acompanyar, que m´ha de guarir,que m´ha d´alegrar o entristir, que m´ha d´estabornir....en definitiva: que m´ha de fer sentir.
A vegades un poema em guia com expressa Andrei Tarkovski:"Quan parlo de poesia no estic pensant en un gènere. La poesia és una manera particular de relacionar-se amb la realitat. D´aquesta manera la poesia esdevé filosofia que guia l´home en el decurs de la seva existència"
La poesia i la vida.La poesia i la filosofia.La poesia i un mateix.La poesia i el món.La poesia i l´acte comunicatiu.
Jo copso el món amb el llenguatge poètic i escriure o llegir-ne un poema em serveix de teràpia.
Per deformació professional entenc que el poema ens permet arribar a la reflexió i a l´ampliació de la competència lingüística, però "la poesia no està de moda".La immediatesa amb què engoleixen el món els nostres adolescents fa pràcticament impossible que assaboreixen un poema.Assaborir? Sí, enòlegs poètics....fora possible?
Bé, en tot cas vull fer arribar a tot aquell que consideri que la poesia no és un vehicle atrotinat i dificil de conduir allò que molts "viciats" a la poesia, entre els quals m´incloc,considerem un talismà per a enfrontar-nos a la inharmonia de la vida.
I per a començar aquí teniu els versos d´un dels meus poetes preferits: "En cada mot m´hi jugo l´existència"
Encara escric amb una certa por
o, potser, més exactament caldria
parlar d´un cert pudor elemental
que, per sort meva, mai no m´abandona.
Escric amb por i no em dol confessar-ho,
que aquesta por no té res de sinistra
i em fa una molt amable companyia.
Estimo molt, també, allò que escric.
Ho estimo tendrament, profundament,
no amb un amor egoista i pedant
sinó amb un amor clar, que posa accents
de llibertat damunt cada paraula.
(....)
Miquel Martí i Pol, Estimada Marta. Capfoguer
Que vagi de gust.....
o, potser, més exactament caldria
parlar d´un cert pudor elemental
que, per sort meva, mai no m´abandona.
Escric amb por i no em dol confessar-ho,
que aquesta por no té res de sinistra
i em fa una molt amable companyia.
Estimo molt, també, allò que escric.
Ho estimo tendrament, profundament,
no amb un amor egoista i pedant
sinó amb un amor clar, que posa accents
de llibertat damunt cada paraula.
(....)
Miquel Martí i Pol, Estimada Marta. Capfoguer
